Lladó

El nom de Lladó va evolucionant al llarg dels anys. Entre els noms que se li donen podem destacar: “Lucduno” (977), “Lodone” (993), “Ledono” (1017), “Letonis” (1091). 

A diferents indrets del terme s’han trobat vestigis romans: a l´Església de Santa Maria de Lladó, als voltants de Mas Soler i del barri del Pujol, a Can Guives del Llor (una moneda de bronze), al Mercadall, una possible vila romana, ja que allà es va descobrir un pou romà i restes de conduccions d’aigua -o de líquids- i a la riera dreta del riu Manol, a uns 300 metres al nord de can Olives (una altra probable vila romana). Després de l’època romana, trobem un vestigi molt petit però molt important d’un possible poble visigot a Lladó (un encenser de bronze possiblement d’origen copte per a ús funerari o cultural, data del segle IV a.C. i trobat en una tomba de la Parròquia de Sant Feliu).