Escola municipal d’Agullana

Les escoles públiques ( història)

En els llibres parroquials consten ja referències a alguns mestres de minyons d’Agullana a l’inici del segle XVIII.

A partir de 1772 es troba documentació segons la qual s’assigna un sou de 75 lliures al mestre de primeres lletres, quantitat que puja a 130 el 1784. La primera referència al nombre d’alumnes que assisteixen a les classes i al lloc on s’imparteixen la dóna Madoz en el seu diccionari quan especifica que els alumnes són uns 50 i que les classes es donen a l’edifici de l’ajuntament, adossat a l’església.

Quan Madoz edità el seu diccionari l’any 1845, hi detallà que el nombre d’habitants era de 1.034. Seixanta anys després la població havia crescut fins als 1.683 habitants del 1903 i el cens escolar era de 199 alumnes.

A partir de 1901, l’Estat, a través de la Juntas Provinciales de Instrucción Pública recordà constantment als ajuntaments la seva obligació de proporcionar local adecuado para escuela y dar vivienda decente al maestro. A Agullana, això es traduí en requeriments constants als successius ajuntaments per resoldre els greus problemes que presentava especialment l’escola de nens, que continuava essent a sobre de l’ajuntament i que incomplia els mínims higiènics exigits, a part que la seva teulada estava en un estat pèssim.

L’escola de nenes en aquest moment era situada al local conegut com can Pol.

Aquesta situació va provocar un seguit de gestions que acabaren amb l’edificació de les escoles noves. Els anys 1904-1905, en època de l’alcalde Francesc Picamal, s’iniciaren els tràmits per a la confecció dels plànols i la fixació dels pressupostos.

Els alcaldes següents, Rossend Genís (1906-1908) i especialment Joaquim Bech de Careda i Olivas (1909-1919) feren els passos necessaris perquè el 22 de desembre de 1909 l’arquitecte Josep Azemar rebés l’encàrrec de fer el projecte i el 31 de març de 1910 el lliurés juntament amb la memòria.

Amb un pressupost inicial de 30.712,39 pessetes s’havia d’edificar en una parcel·la que tenia l’ajuntament al carrer de l’Era – al costat de la Concòrdia- que havia estat adquirida favorablement a base d’una permuta dels terrenys municipals del cementiri vell, el 1903.

La realització del projecte va perillar a causa de dificultats legals sorgides de la seva ubicació al costat d’un local destinat a cafè i de la manca de 5.000 pessetes per cobrir l’empréstit necessari, però la intervenció d’un mecenes, Lluís Marià Vidal i Carreras, insigne científic casat amb una agullanenca, Dolors Gomis i de Portolà, va resoldre tots els problemes, ja que el 7 de juliol de 1911 va donar uns terrenys de la seva propietat que s’avenien molt bé amb les exigències del projecte, va fer lliurament de la pedra necessària per a la construcció de l’edifici i va cobrir les 5.000 pessetes pendents de l’emprèstit.

Aquest fet extraordinari va motivar la celebració el 15 i 16 de juliol de 1911 d’unes festes d’homenatge a Lluís Marià Vidal -que va ser nomenat fill adoptiu d’Agullana- en el decurs de les quals es va posar la primera pedra de l’edifici.

La realització del projecte d’Azemar donà com a resultat la construcció d’un edifici modèlic en tots els sentits i Lluís Marià Vidal va cobrir la diferència que es creà en relació al pressupost final, que va pujar a 61.424,28 pessetes.

Els dies 28, 29 i 30 de juny de 1913 les festes d’inauguració dels nous edificis varen cosntituir un esdeveniment que va figurar com a notícia destacada en la premsa del moment.

Durant els 100 anys de funcionament d’aquestes escoles públiques ( aquest 2013 s’ha celebrat el centenari amb nombrosos actes festius i culturals), s’han succeit diferents mestres, alguns dels quals han suposat tota una època, com és el cas de Joan Batlle i Paris, i Maria González Ballester, que eren els mestres que varen viure la inauguració, o el de Josep Aragonès i Elisa Bosch, que durant els anys 1930-34 varen introduir una profunda renovació pedagògica, continuada després per F. Vidal i E. Monné. Ja en l’època actual cal destacar la parella de mestres i matrimoni formada per Miquel Mallén i Rosa Maria Santeugini , que amb més de 25 anys de dedicació cada un a l’escola d’Agullana han deixat una empremta difícil de superar.

Durant les últimes dècades ha mantingut un alt nivell pedagòcic, i amb el suport de l’A.M.P.A, Associació de Mares i Pares d’Alumnes, va tenir uns anys especialment brillants a la darreria dels 70 començament dels 80, durant els quals es creà el taler de ceràmica sota la direcció d’A. D¡Federico , que encara està en funcionament, i es potenciaren activitst de tota mena. Tot plegat va motivar que l’any 1985 li fos concedit el Premi Baldiri Reixach de renovació pedagògica.

Actualment a l’escola d’Agullana i treballen 7 mestres que donen classe a més de 70 nens i nenes.

El director és en David de la Higuera.

 Telèfon de l’escola:  972535580