Cova de la Pólvora

La cova de la Pólvora és una cavitat situada al vessant est del massís de l’Alta Garrotxa, a 760 m sobre el nivell del mar, oberta en un cingle calcari que es troba al marge esquerre del torrent de la coma del Ferrer, afluent de la Muga. La cova està formada per dues sales allargades situades a diferents nivells que es comuniquen per un ressalt de roca d’uns quatre metres d’alçada. La cova, la van reconèixer com a jaciment els arqueòlegs A. Bosch i J. Tarrús, i l’any 1994 la van excavar A. Bosch, M. Buch, R. Buxó, J. Casadevall, J. Mateu, T. Palomo i E. Tabernero. Segons l’equip d’excavació, el nivell arqueològic més antic és d’època neolítica (3.320 ‘ 3.200 a. de C., final de la fase Montboló), localitzat en 6 fosses. El material ceràmic que s’hi troba és de formes molt simples. El següent nivell és d’inicis de l’Edat del Bronze (2.070 a. de C.). La ceràmica trobada està decorada en cordons impresos. El nivell d’ocupació més recent de la cova és de finals de l’Edat del Bronze (1.000 – 800 a. de C.). La ceràmica està decorada amb acanalats i incisions. Malauradament, fins ara no s’ha pogut determinar la funcionalitat que va tenir la cavitat per als seus pobladors.