Cista del Coll de la Creu del Principi

La cista amb túmul de la Creu de Principi va ser descoberta el 1986 perquè se’n fa esment a l’acta de consagració de Sant Julià de Ribelles de l’any 947. Aquest sepulcre megalític està situat a 1020 metres sobre el nivell del mar i és el primer que es va conèixer en terres de l’Alta Garrotxa. L’indret forma part del vessant nord del puig de Bassegoda i es troba en terreny calcari, entre el puig de Salarsa i el puig de Sant Bartomeu. La tomba, que és de forma pentagonal, estava formada per 5 lloses calcàries (d’una mida aproximada de 110 cm x 85 cm x 75 cm). D’aquestes, tres estaven ancorades en ranures practicades a la roca natural. La tomba estava coberta per un túmul de terra amb un anell circular de grans pedres al voltant de la cambra, de més de 7 metres de diàmetre. Aquest sepulcre, per la seva arquitectura, pot datar-se des del neolític mitjà (3.500-2.700 a. de C.), malgrat haver-hi trobat poc material ceràmic. Sembla ser que la població que va construir la cista de la Creu de Principi coneixia i practicava l’agricultura i la ramaderia i juntament amb els recents treballs de la cova de la Pólvora fa pensar als investigadors que hi hauria hagut una presència perllongada de grups humans a la zona durant els períodes estacionals.