Canònica de Santa Maria de Lladó

La canònica es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII amb una pompositat i una sumptuositat extraordinàries. Malgrat això, per algun motiu, aquesta riquesa ornamental no va tenir continuïtat i per exemple, els capitells dels arcs torals de la gran nau central van quedar sense decoració.   La façana va ser construïda en la primera època, en la qual es buscava l’esplendor i és indiscutiblement encara avui, un dels conjunts més notables d’escultura del segle XII. Les sis arquivoltes, ara en deteriorament, ens mostren una important diversitat de motius escultòrics: entrellaçades, quadrades, ratllades, amb estries, etc. El timpà llis que ocupa l’espai entre les arquivoltes mostra restes aïllades policromades d’una pintura del gòtic tardà (s.XVI) que segurament va substituir la pintura primitiva romànica.   A la part superior de la façana hi ha una motllura horitzontal que separa la porta d’una finestra superior amb tres arquivoltes en mal estat i una columna als amddós costats. El perímetre de l’església està solcat de diverses làpides sepulcrals de priors de la canònica (algunes del segle XIII).