Asil Gomis

A principis del segle XX. Agullana va ser testimoni de la competència entre les principals famílies benestants del poble per fer de mecenes d’algun projecte d’ús social. Fruit d’aquesta competència resultà l’enorme edifici de maó vist i sòcols de pedra granítica situat just a l’entrada del poble: l’Asil Gomis.

Als volts de 1910, Lluís Gomis va fer l’encàrrec del primer projecte però morí aquell mateix any i el projecte quedà oblidat. El 1918, Teresa Pallejà, vídua de Gomis, contrau matrimoni amb Josep Parellada i Faura i es reprèn el projecte. El 9 de novembre de 1919 es posà la primera pedra de l’edifici.

El 30 d’abril de 1932, Josep Parellada, en nom de la seva dona, fa donació perpètua a Josep Yrla, comissari delegat a Girona de la Generalitat de Catalunya. Les condicions de la donació es fixaren en un document del 20 d’abril de 1932 i, entre altres coses, es comprometien a acabar les obres en el termini d’un any i a donar preferència als vells d’Agullana i dels pobles veïns de Cantallops, Capmany, Darnius, La Jonquera, Maçanet de Cabrenys i La Vajol. La Diputació de Girona acceptà la donació i l’arquitecte Emili Blanc va dirigir les reformes.

El mes de febrer de 1937 arribaren les asilades i el personal de servei. Entre tots sumaven un total aproximat de cent persones. L’asil va funcionar durant 32 anys i la presència de les velletes al poble arribà a ser quelcom assumit com a propi. Entre elles hi hagué la Lídia Noguer, ‘la ben plantada’. El 18 de febrer de 1969 les asilades varen ser traslladades a l’asil de Girona, i l’asil va quedar tancat.