Navata

El nucli urbà es troba al bell mig d’una plana lleugerament ondulada, adossada a unes muntanyes que s’eleven per la banda nord i li donen l’aspecte de terrassa orientada al mar.

Es té documentació de Navata des de l’any 1019, quan la Parròquia de Sant Pere de Navata fou donada a la Canònica de la Seu de Girona.

Els primers documents on s’utilitza per primera vegada el cognom “de Navata” daten de 1070. Es coneix que entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i per l’església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lladó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l’any 1124.

El 1190, el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata és nomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. L’any 1249 Ermessenda, filla d’Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. Posteriorment, Guerau de Rocabertí, fill d’Ermessenda de Navata, heretà el domini, i en morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà, des de llavors, unida al vescomtat.

L’any 1698 consta que Navata era cap d’una batllia que incloïa els llocs d’Ordis, Espinavessa i la Palma. Aleshores continuava en possessió dels Rocabertí de
Peralada.

Informació

Descobrir...  

Directori

Descobrir...